El teu arbretUn dia cap a la fi de l'hivern, filla,vas plantar el teu arbret.Aquell fred matí vam anaramb un kurrajong dins d'un test,una pala menuda i una aixada.Vam escollir un lloc prop de casa,on podries vigilar-lo cada matíde camí a l’escola.Les teues rialles van fer el forat a la terra,i regiràrem el sòl, envoltantl’arbret amb les pedresque tu i els teus germanstrobàreu per tot arreu.Et vaig dir llavors que plantarun arbre és una de tres cosesque cal fer en aquesta vida.Als sis anys i set mesos, ja teniesuna d'ellesben complida.
Dues setmanes després,un home del govern,un jardiner ho va serrar amb el seu tallagespa.Ell no ho va veure,no sabia el que feia.(Va ser una premonició? Un avís que no vaig entendre?)Com l'arbre, també la teua vida la tallàen sec la Terra,en despertar un colós d'aigua,brutal i assassí.Mai tindràs, Clea, els anys per poder escriureel teu llibre,ni em donaràs un néta qui un dia puga fer-li cosconelleso dir-li facècies.
Ara, molts mesos després d'aquell dia,de tants i tants diessense la teua alegria, enyorantel teu riured'estudiant riallera,he tornat a aquest paratge:potser haja sentit la teua veu,les teues riallesmentre acariciava les fulles del plançó,encara amb vida.
(c) Jorge Salavert, 2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Your words count - Tus palabras cuentan - Les teues paraules compten