8 abr. 2013

Un projecte de futur: l'arborètum de Canberra



Wide Brown Land
Fa un parell de setmanes va obrir-se al públic el nou arborètum de Canberra, un ambiciós projecte de futur, una solució molt pràctica amb elements de bellesa natural, i que té les seues arrels ben posades al passat.

Durant l'estiu del 2003, uns incendis que començaren a les muntanyes del sud de Nova Gal·les del Sud, provocats per llamps de tronades seques, travessaren els boscos fins arribar a les rodalies del territori de la capital federal. Van morir quatre persones, i més de quatre-centes sofriren ferides; més de cinc-centes llars van ser destruïdes. Vora el 70% dels terrenys dels parcs naturals, les pastures i els boscos de pi que rodejaven els barris de l'oest de Canberra van desaparèixer sota les flames, en lo que va ser una paorosa i descomunal llengua de foc. Arrossegades pels forts vents, les cendres arribaren a llocs a més de dos-cents quilòmetres de Canberra.



Tot aquell mes de gener del 2003 va ser un temps d'una calor asfixiant, la qual ens posà prop de límits gairebé atroços. Molts dies d'aquell mes el vent del desert, que és el cor indiscutible d'Austràlia, bufava amb el seu alè infernal des de les primeres hores del matí. La meua filla Clea va néixer el 3 de gener, en circumstàncies que vaig esmentar dins d'un llarg poema en pentàmetres iàmbics en anglès, el qual mai no he publicat:

January was a scorcher, the fires swept
Mountains, hills and paddocks, and dark plumes rose
In the sky while you lived your first few weeks.
And one day the desert wind visited:
At noon we felt our faces burning outside,
Pummelled by the wind, and retreated back
To the barely perceptible coolness
The ceiling fans hopelessly tried to give us.
D'aquella destrucció, d'aquelles cendres, com si d'una au fènix es tractara, va sorgir aquesta meravellosa idea. El lloc on ara s'estén l'arborètum era una vasta plantació de pins, que va ser arrasada per l'incendi. L'anterior Chief Minister del territori, Jon Stanhope, després de fer consultes, va prendre la decisió de crear, a l'espai on abans hi havien pins destinats a ser material de construcció, un parc ple d'arbres per a les pròximes generacions de Canberra.

Cal pensar que l'arborètum esdevindrà una gran atracció per als nombrosos visitants que rep la capital australiana. Les faldes de les colines que formen l'arborètum han estat plantades amb arbres de diverses espècies: hi han dragos canaris, arbres de ferro de Pèrsia (Parròtia Persica) cedres de l’Himàlaia, bedolls, i d'altres varietats i tipus; a més, és clar, eucaliptols de moltes varietats.


Parrotia persica. Darrere, protegits amb xarxes, dragos canaris.
El projecte ha comprés també la construcció d'un gran recinte, amb cafeteria i espai per tota mena d'exposicions, i d'altres actes. Hi hauran camins i senders per passejar a peu i en bicicleta. Només fa falta paciència: els arbres tarden anys en créixer. Els projectes també porten anys en desenvolupar-se.

Aquest és un projecte de visió de futur. És també una esplèndida idea amb un propòsit molt encertat: transformar un paratge que hauria quedat gairebé desèrtic en una zona verda i boscosa, la qual heretaran els nostres néts i nétes, i moltes més generacions que seguiran gaudint dels nostres, dels seus amics: els arbres.



No hay comentarios:

Publicar un comentario

Your words count - Tus palabras cuentan - Les teues paraules compten

Posts més visitats/Lo más visto en los últimos 30 días/Most-visited posts in last 30 days

¿Quién escribe? Who writes? Qui escriu?

Mi foto
Ngunnawal land, Australia