Uno de los más famosos poemas escritos como homenaje a los emigrantes es éste, un soneto de la estadounidense Emma Lazarus. El poema, escrito en 1883, figura en la base de la Estatua de la Libertad en Nueva York. La estatua no fue inicialmente ideada como símbolo de bienvenida a los emigrantes a los EE.UU., sino que era un homenaje al republicanismo internacional.
 |
| Sello de la República (Fábrica Nacional de Moneda y Timbre) |
Aquesta versió meua en català tracta de aproximar-se'n formalment al sonet.
|
The New Colossus
(Emma Lazarus, 1849–1887)
Not like the brazen giant of Greek
fame,
With conquering limbs astride from
land to land;
Here at our sea-washed, sunset gates
shall stand
A mighty woman with a torch, whose
flame
Is the imprisoned lightning, and her
name
Mother of Exiles. From her beacon-hand
Glows world-wide welcome; her mild
eyes command
The air-bridged harbor that twin
cities frame.
"Keep, ancient lands, your
storied pomp!" cries she
With silent lips. "Give me your
tired, your poor,
Your huddled masses yearning to breathe
free,
The wretched refuse of your teeming
shore,
Send these, the homeless,
tempest-tossed to me,
I lift my lamp beside the golden
door!"
|
El nou Colós
No com aquell
gegant de llautó de grega fama,
que amb cames
victorioses creuava estats;
ací quedarà,
a les portes de ponent, vora la mar,
poderosa dona
amb una torxa, la flama
de la qual és
un llamp empresonat; li diuen
Mare dels
Exiliats. Des de la seua mà, far de llum,
rutila la
seva benvinguda per a tots; els seus ulls
sotgen la
badia que dues ciutats circumden.
‘Oh, terra
antiga, queda't la teua èpica, el teu fast!’
ens diu amb
el seu silenci. ‘Doneu-me les vostres masses
cansades, els
pobres, gents arraulides que volen llibertat,
escorrialles
desgraciades a les vostres platges,
envieu-me els
que, sense llar, la tempesta ha garfullat:
vora aquesta
porta daurada la meua llum he alçat!’
|
