Paella

L’altre dia vaig fer paella. Feia gairebé tres anys que no en feia, de paella. La paella, com tothom sap, és el menjar valencià dels diumenges, però a Austràlia sovint el menjat fort del dia es fa a la vesprada, al sopar. Als meus bessons els va agradar molt; fins i tot, recordaven quan van menjar-n’hi a València el nadals de 2010. És clar, em van demanar que torne a fer, de paella. Encara que no li pose conill, ix bona.

Abans feia servir una paella més gran, d’eixes paelles on poden menjar fins a deu persones. Ara faig servir una paelleta més petita, de ferro, què va ser de la meua àvia, i què em vaig portar cap a Austràlia a l’any 1996. Ha plogut, veritat?

Abans necessitàvem la paella gran perquè ens agradava portar-nos paella per dinar al dia següent al treball. D’això ja fa molt de temps. Ara, amb la paelleta més xicoteta mengem prou els quatre. Abans menjàvem cinc, i a la cinquena (la filla major) li agradava menjar-ne, de paella.

Bon profit!