Si hagués de trobar-me...: Un poema de Grace Nichols

 

... les cases de fusta/ mig amagades per una xarxa/ d’arbres: cocos, mangos, ...
Fotografia de Dijaxavier. 

Si hagués de trobar-me ...

 

Si hagués de trobar-me amb l’esperit

de la meva infantesa, a la carrera,

amb uns tirants que em lliscaven per les espatlles,

amb els cabells mig trenats,

a la vorera d’un horitzó terrós

d’aigües amb memòria

i les cares blanes de les cases de fusta

mig amagades per una xarxa

d’arbres: cocos, mangos, huitos...

 

Diria que aquest es el seu paisatge d’infantesa

que aquest indret va ser on ella es va modelar,

com les primeres paraules a les quals va donar forma en una pissarreta...

 

Un paisatge cru i líric,

el qual va ser testimoni de la seva despreocupació

per la mort, de quan va caure d’un arbre,

de quan gairebé es va ofegar en un estany fangós,

i de com res semblava

deslligar-la de res.

Ni del sol equatorial ni de la lluna navegant,

ni de les estrelles fugaces dels capgrossos negres...

 

Si hagués de trobar-me amb l’esperit

de la meva infantesa,

m’agenollaria al seu costat un moment:

una petita nena morena que mira les formes dels peixos

davall un aigua fangosa, il·luminada pel sol:

ácaras, bots, milanes..

hipnotitzada pels seus moviments

i les silencioses escales de la seva música.

 

Aleshores, em redreçaria

i la deixaria al seu món primordial,

en la seva lluenta soledat. Aliena a mi.

Grace Nichols a la Biblioteca Britànica, 2022. Fotografia de The British Library - BOCAS UK.  

Traduït de l'anglès 'If I Were to Meet', del llibre de Grace Nichols, Passport to Here and There (2020). Pots llegir l'original aquí. Pots llegir la meva ressenya del llibre aquí.

© de la traducció: Jorge Salavert, 2025.