Avui
he fet collita. Ahir el vent del sud-oest ja portava els seus aromes d’autumne
i la gelor de l'Antàrtic: a les muntanyes de Tasmània va caure una mica de neu.
L’estiu s’ha acabat.
Enguany
les pluges han estat (potser massa) generoses, i hem arreplegat (i menjat, és
clar) de panotxes de dacsa, mongetes tendres (batxoqueta molt fina),
safanòries, tomàquets petits i també autèntiques tomaques valencianes (ma mare
em va enviar llavors fa un parell d’anys), pèsols xinesos i remolatxa. L’horta
que tinc aquí a casa no és massa gran i no em dóna per a molt, però és el sabor
de les verduretes i dels tomaques el que s’aprecia: és autèntic! I et dóna un plaer
força especial menjar a la nit el que has arreplegat de la teua horta...
No
tinc massa clar per què, però quan estic treballant a la meua horta sent una
connexió especial amb la meua terra. Recorde els matins quan anava amb mon pare
al Mercat d’abastos, i compràvem caixes senceres de taronges, de maduixes. Érem
quatre boquetes a casa, i els preus eren més baixos al mercat. També recorde
els colors i les olors del Mercat Central, la gran varietat de productes de la
terra, el peix, la carn, els embotits, eixes sardines salades tan bé
col·locades dins dels barrilets de fusta, les fruites seques, les veus de les
dependentes, l’entonació tan característicament valenciana de les seues
paraules. “Quant et pose, rei? Vols un kilo només?”
 |
| Aquesta remolatxa l'hem batejat 'Messi': el més gran! |
Prop
de l’horta vaig plantar ara fa gairebé dos anys una figuera. Per a molta gent, la idea
de plantar un arbre per recordar la meua filla Clea semblava prou natural, i ens
donaren uns quants vals per comprar-ne. Potser siga una bona idea, però el cas és que Clea i jo ja havíem plantat prop de casa un arbre (un kurrajong, un arbre natiu) un parell de
mesos abans de la seua mort. L’etiqueta que portava l’arbre deia que les figues
que em done en el futur serien turques.
Enguany
la figuera m’ha donat una figa només, la primera. Me la vaig menjar jo, va estar molt tendra i molt dolça, però la veritat és que no em va semblar gens estrangera. Pense que, malgrat tot, aquestes seran
figues de Ngunnawal.
