12 abr 2021

Marble Arch Walk

 

El Parque Nacional Deua se encuentra en el este de Nueva Gales del Sur, entre la costa meridional y las suaves colinas y llanos cercanos a Canberra. La caminata propuesta te lleva desde el campamento de Berlang, donde es posible acampar mediante el permiso correspondiente, hasta la cueva que fue bautizada como Marble Arch, quizás en imitación de otras cuevas del mismo nombre en Irlanda del Norte. Sea como fuere, resulta absurdo mantener un nombre colonialista para el paraje, habiendo como hay una infinidad de nombres indígenas que identifican lugares cercanos o similares.

Shoalhaven River at Berlang. Si eres medalla de oro en salto de longitud, podrías intentar pasar sin mojarte. Pero pienso que no tendrías éxito en esta época del año. 

El sendero cubre una distancia de unos 6 km, desde Berlang hasta la cueva. El regreso puede hacerse por el mismo sendero o siguiendo en parte un cortafuegos que corre casi paralelo al sendero un poco al norte. En total son unos 12 km. La guía de los Parques Nacionales asigna unas 5 horas para completarlo, pero puede hacerse perfectamente en apenas 4 horas.

El principal obstáculo que hay que tener en cuenta se encuentra justo al comienzo. A unos 150 metros del campamento de Berlang se encuentra el río Shoalhaven, que en épocas de lluvias puede llevar un respetable caudal. No hay puente alguno, y las rocas que suelen encontrarse para facilitar el vado desaparecen tras las crecidas que sobrevienen tras días de lluvias intensas. En abril de 2021 hubo que vadear el río: conviene llevar chancletas para el cruce, que naturalmente habrá que repetir al regreso.

Típico bosque de la zona.

Semanas después de días de lluvia intensa, el suelo está muy húmedo y la hierba crece con ganas.

Tras cruzar el Shoalhaven, el sendero sube entre eucaliptos y bosque bajo. No se trata de una cuesta con mucha pendiente. En el sendero podrás ver restos de la presencia de wombats y wallabies. Transcurrida una media hora de marcha el sendero te lleva a una gran sima, conocida como The Big Hole, que ya figuró en este blog hace siete años. Junto a la sima hay un mirador donde puedes descansar e hidratarte antes de proseguir la marcha hacia Marble Arch.

La sima atrae a muchos visitantes, quienes después de contemplar el vacío, se dan media vuelta y vuelven al aparcamiento. 

El sendero baja la colina y sigue entre el tipo de bosque habitual en esta zona. Abundan los eucaliptos, que en algunos casos alcanzan los treinta metros de altura. La senda se puede ver claramente, pero aun así hay postes que la marcan cada 500 metros. Tras una hora de camino aproximadamente se llega al cañón horadado por un arroyo, Reedy Creek. Es aquí donde las pendientes son más pronunciadas. El desnivel son apenas 300 metros y el sendero está bien cuidado: cuenta con escalones y zigzaguea hasta alcanzar el lecho del arroyo.

Inicio de la bajada a Reedy Creek.

El arroyo discurre algo de agua bajo, pero ésta desaparece filtrándose entre la arena y las rocas que forman la cueva. Las aguas se unen al otro lado con otro arroyo, Moodong Creek. Subir de nuevo al sendero es un ascenso exigente. Como siempre en el bush australiano, hay que hidratarse y reponer fuerzas, algo que se puede hacer en la cueva antes de regresar al coche.

En el interior de la cueva. Las guías recomiendan llevar linternas.


Helechos gigantes crecen con facilidad en la umbría del lecho del arroyo.

La senda está muy bien formada. Siempre y cuando no te apartes del camino, es difícil perderse.

La entrada a Berlang se encuentra en la carretera que une Braidwood con Cooma, a unos 40 minutos al sur de Braidwood, un tranquilo pueblo que cruza la Kings Highway y que es parada obligatoria para quienes van desde Canberra hasta las playas del este de Nueva Gales del Sur los fines de semana.

Ejemplo perfecto de resiliencia. Del árbol caído siguen saliendo brotes verdes. 

11 abr 2021

Ressenya: Terminally Poetic, d'Ouyang Yu

Ouyang Yu. Terminally Poetic (Port Adelaide: Ginninderra Press, 2020). 184 pàgines.

Publicat l’any passat, aquest volum de poemes del australià-xinés Ouyang Yu veu la llum un parell de dècades més tard que els va escriure l’autor resident a Melbourne. Com ell mateix confessa a un article aparegut a la revista Overland, que duu per títol ‘Mistakes make poetry’, Terminally Poetic “és una col·lecció de poesia que ja a l’any 2000 havia enllestit per a presentar a una editorial. Després de nombrosos rebuigs per tot arreu el món, vaig deixar-la de banda i la havia oblidat totalment fins a la fi del 2019, quan la vaig trobar per accident mentre buscava altres arxius en l’ordinador, i vaig pensar: Per què no? A la primera editorial en línia que vaig trobar mig a cegues els vaig enviar el manuscrit per correu electrònic. Al dia següent vaig rebre com resposta l’acceptació de l’editorial per a publicar-la, l’acceptació més ràpida que mai no he tingut en la meva vida”.

I aquest aspecte és significatiu a l’hora de valorar aquest llibret, un valenta recopilació de poemes presentada en ordre alfabètic. De la A fins a la W, Ouyang deixa anar les seves apreciacions, basades en experiències i vivències com a poeta que escriu en una llengua adoptiva en un país adoptiu, reflexionant sobre l’acte d’escriure, els rebuigs editorials, els festivals literaris, l’entramat econòmic que domina no només la industria del llibre a Austràlia sinó també el petit i incestuós món de les revistes literàries australianes.

Són versos plens de vitalitat, mesclada amb amargura, ironia, sarcasme, ingeni i humor. Versos curts que es combinen amb versos extremadament llargs. Queda clar que, en la seva poesia, ni la forma ni el contingut no segueixen regles. Un exemple d’aquesta rebel·lió oberta el trobem a ‘can you write a bad poem’, del qual tradueixo els primers versos:

“pots escriure un poema dolent

com una cara lletja

de manera intencionada

 

un de dolent, que no contingui flors ni dones formoses

un que no inclogui cap metàfora grata

un que no evoqui cap referència a grans noms de persones o indrets

un que es vulgui mantenir fred o fresc

una mica com tot just després de fer una bona cagada

un que no vulgui exigir ser un bon poema

un que repugni tots els editors del món

perquè senzillament per a ells no funciona segons les seves

teories

o gusts

personals

...”

(p. 26, la meva traducció)

Les temàtiques dins de Terminally Poetic són, tanmateix, molt variades. Hi ha poemes sobre el racisme que pateixen els asiàtics a Austràlia (un assumpte que toca Ouyang al seu Diari íntim d’un editor), com ara ‘Letter to the cross-cultural judging panel’ o ‘No racism’. Hi ha molts poemes que tracten del procés d’escriptura, i voldria destacar aquest, que es titula ‘A conversation’:

“Una conversa

el novel·lista diu:

 

què ets tu?

poeta?

tot el que saps fer

és manejar unes quantes línies

 

el poeta diu,

no tens completament la raó

de fet

jo només manejo una línia

 

què és això?

diu el novel·lista que guanya milions de dòlars amb el mateix número

de paraules

 

la línia entre la vida + la mort

diu el poeta”

(p. 32, la meva traducció)

Tot i que l’anglès no sigui la seva llengua, Ouyang fa constantment jocs de paraules, subvertint i pervertint l’idioma. Al poema titulat ‘Inquiry letter to a literary editor’ es troben aquests versos:

what sort of stuff would you like

mild or wild or child

mad or sad or just bad or simply sallad or ballad

...

I conclou amb

“what if

i attempt to

unwrite”

(p. 68)

La qüestió és que Ouyang es plenament conscient del poder de la paraula per poder destorbar o fins i tot destruir el seu significat original i incitar el lector a re-escriure el poema segons els seus desitjos propis mentre fa la lectura. Eixe procés ho realitza amb la manipulació ortogràfica, o també sintàctica. Un excel·lent exemple de la primera es troba a ‘This poem has not been revised’:

[...]

I thought of the slogan in my yang days:

Down with the Soviet revisionism!

I thought of my own devised slogan in my middle-aged days:

Down with the Australian revisionism!

I thought of so many breast revising themselves throughout

the world

at the time of writing

I thought yang should be ‘young’ and ‘breast’ should be ‘breasts’

and ‘advise’ should be ‘advice’

[...]” (p. 150)

El Riu Groc [黃河] a Lanzhou. Fotografia de Colegota.

En Terminally Poetic el poeta es fa moltes preguntes sobre què vol dir l’art i en què consisteix el procés creatiu, però també qüestiona la posició massa sovint defensiva en la qual l’autor es troba. Trobem al poema que porta per títol ‘I don’t want to write’ [No vull escriure] una confessió terrible:

sometimes you’d think poetry is like shit

once stuck in it you’d never wash it clean like the yellow river

(p. 60)

Terminally Poetic és poesia sense ornaments, paraules sense límits, denunciacions d’un estat d’afers de l’escena literària australiana que premia uns i ignora d’altres per raons mai no diàfanes. I per a concloure aquesta ressenya, et convido a llegir un altre poema d’en Ouyang:

Escriptura dolenta

em rebutges perquè escric malament

em rebutges perquè escric lleig

em rebutges perquè escric inintel·ligiblement

em rebutges perquè escric agramaticalment fins i tot inelegantment

em rebutges perquè estàs cagat de por amb la meva escriptura dolenta

perquè et fa capgirar l’estómac

fa pudor, sí, quina ferum tot just sota el teu nas

jo tendeixo a estar d’acord amb tu

ets massa bo per a mi, fotudament bo per a mi

massa bona carabassa per a mi

tu i eixa fotuda meravella teva que anomenes art literatura o poesia

que escrius massa bé en anglès

jo duc dos-cents anys escrivint malament no ho saps això

duc fent servir el teu fotut anglès per escriure malament no ho saps això

el teu anglès amb què és tan fàcil fotre però tan difícil de fer servir

el teu anglès que et fa guanyar ‘gardons’ tot i que em fot una merda

el teu anglès que ens exclou i extrudeix a nosaltres els dolents de la peli

els “xinesos dolents” recordes que va dir el Bulletin fa cent anys?

el chinglish dolent, eixe soc jo i la meva escriptura dolenta

escrita al teu mur

i a la teva cara”

(p. 20, la meva traducció)

Un llibre imprescindible per poder entendre si tan sols una mica de l’escena literària australiana de principis d’aquest segle.


Posts més visitats/Lo más visto en los últimos 30 días/Most-visited posts in last 30 days

¿Quién escribe? Who writes? Qui escriu?

Mi foto
Ngunnawal land, Australia