10 jun. 2016

Ressenya: Moments, de Subhash Jaireth

Subhash Jaireth, Moments (Glebe: Puncher & Wattmann, 2015). 171 pàgines.
Per a entendre la filosofia literària amb que Jaireth treballa en aquest recull de contes cal escoltar la seva veu, sempre afable i mesurada, al prefaci de Moments:
“En aquest recull d’onze contes segueixo l’experiment narratiu que vaig començar al llibre To Silence. Els tres monòlegs de To Silence van ser concebuts i estructurats com autobiografies fictícies de tres figures històricament reals. Els onze contes d’aquesta col·lecció tracten també de persones reals, des d’un punt de vista històric. Al contar aquestes històries he confiat en dades biogràfiques ja publicades. Tanmateix, els fets biogràfics estan entrecreuats amb elements ficticis que jo he imaginat. És la imaginació la que atorga una fibra emocional a les històries. Les considero biografies fictícies (les històries narrades en tercera persona) i autobiografies fictícies (les narrades en primera persona). I tanmateix, no cal llegir-les ni fer-les servir com biografies.”
El títol del llibre és, doncs, auto-explicatiu: són moments en les vides de person(atg)es, la majoria d’ells ben coneguts: el músic català Pau Casals, els escriptors russos Fiodor Dostoievski i la seua esposa Anna, Anton Chéjov, filòsofs com Walter Benjamin i Martin Heidegger, artistes com Henri Laurens, Georges Braque i Atsuko Tanaka, el coreògraf nord-americà Merce Cunningham, el compositor rus Alfred Schnittke o el molt conegut poeta jueu, Paul Celan. N’hi ha també de personatges imaginats, és clar. Però totes les narracions de Moments tenen en comú un element molt significatiu: les persones de les quals el conte ens permet contemplar moments de la seva vida senten una gran passió per l’art, sigui com sigui la seva expressió. Aquesta fascinació amb els efectes de la creació i l’expressió artístiques és fonamental per a Jaireth, és precisament això el que el motiva a escriure.

En lloc de acostar-nos a la persona històrica, l’autor sembla allunyar el focus d’ells, posar-n’hi una distància per a possiblement observar-los millor. Cal afegir aquí que Jaireth treballà durant molts anys com geòleg: la seva tècnica narrativa sembla de vegades la d’un observador distant, en tant que va afegint capa darrere capa, estrat damunt d’estrat. I això, em sembla, és realment important, perquè Jaireth crea una mena de contextualització mixta, força apropiada per a barrejar les emocions dels personatges, on el serè plaer de l’artista creador es contraposa a la malenconia que regna en la seva vida. Els contes permeten la incorporació dels punts de vista de personatges que, al menys en teoria, deurien ésser secundaris, potser merament tangencials.

Portrait of Leo Tolstoy (1887) by Ilya Efimovich Repin (1844-1930).
Moments és un llibre serè, el fruit de una persona serena, tal com és el seu autor. D'ocasions el llibre sembla ser a penes una remor suau, que ens porta fins a més d’una reflexió discreta però poderosa. Un exemple: “Recordar exigeix compromís. És un esforç per a no oblidar. Sempre invertim una part de nosaltres en les coses o la gent als què no volem deixar darrere. Tot el que recordem comprèn petites parts del nostre ésser emocional, de la nostra ànima. Sense sentiments, els records es tornen impotents, incapaços de resistir l’envestida del moment present, el qual reclama la nostra implicació absoluta. Potser sigui per aquesta raó que els rostres que fa un temps ens eren tan estimats es fan tan despietadament distants.” (‘The Last Smile of Graf Tolstoy’, p. 61, en traducció meva)

Si em demanessin escollir només un dels contes de Moments, possiblement em decantaria per ‘Walter Benjamin’s Pipe’. Margaret Stern, una bona amiga de la família Benjamin, arriba a Port Bou cinc anys després de la mort del filòsof jueu. Un noi del poble, Raül, l’acompanyarà en el seu recorregut, des de l’habitació de l’hotel on Walter es va suïcidar fins al cementiri i la fossa comú on reposen els seus ossos. Després de la seva visita, en lloc d’agafar el tren per a creuar la frontera, Margaret decideix fer el mateix camí que Walter va fer cinc anys abans en sentit contrari, i li demana al jove guia que l’acompanyi fins al collat on es troba la línia del llindar amb França. Just al arribar al punt més alt de la senda, el xaval li donarà un objecte molt especial: la pipa de Walter.

Paddy Bedford, Two women looking at the Bedford Downs massacre burning place (2002). Source: The Art Gallery of WA
Un altre conte que vull destacar, ‘Quartz Hill’, té com a protagonista una fotògrafa xinesa que es diu Li. Després de conèixer una ballarina australiana, Alice, amb qui desenvolupa una significativa relació creativa i expressiva, Li viatja a Hall’s Creek en la regió de Kimberley, que és en realitat la terra de la seva avia i la terra del pintor aborigen Paddy Bedford, per qui ha pres molt d’interès. Quan visita el lloc que va inspirar un dels quadres de Bedford, la fotògrafa té la intuïció de que es tracta del indret d’una terrible massacre d’indígenes.

Jaireth sempre ens recorda que la bellesa, allò que ajuda a definir l’art, és en gran mesura indefinible i irresistible. Un simpàtic episodi de ‘Bach (Pau) in Love’, el conte que obri el recull, ens presenta Pau Casals a la platja, parlant amb Juanita, una xiqueta que està arreplegant closques. Ell li diu que totes les que ella ha agafat són boniques, però Juanita li fa veure que està molt equivocat: li assenyala quines de totes són les veritablement belles. “Assenyalà les que ella trobava que eren realment boniques... Tocà cadascuna d’elles, les boniques i les no tan boniques, i cantà una cançoneta per a cadascuna, com si fossin criaturetes.” (p. 18, en traducció meva)

Pau Casals, immortal. Fotohgrafia a càrrec de Mdd4696.

Tots els relats de Moments tenen quelcom del què es pot gaudir. Completen el llibret ‘He likes Picasso but he loves Braque’, ‘Anna and Fyodor in Basel’, ‘The Electric Dress’, ‘Dance is like Water’, ‘The Dreams of Johann Ulrich Voss’, ‘Heidegger’s Hammer’ i ‘Faust Cantata: Unreliable Notes for an Autobiography’. L’única cosa que hi fa pega és l’edició, amb unes quantes errades de puntuació i ortografia. Potser aquestes quedaran corregides en una reimpressió. Moments s’ho mereix, sens dubte.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Your words count - Tus palabras cuentan - Les teues paraules compten

Posts més visitats/Lo más visto en los últimos 30 días/Most-visited posts in last 30 days

¿Quién escribe? Who writes? Qui escriu?

Mi foto
Ngunnawal land, Australia