Arbres: un poema de David Malouf

Fotografia: Amada44

Arbres

Els arbres tenen vides pròpies, senzilles,

tot i que empaitades segons quina estació;

a les seves branques, aventures celestials

de déus transitoris.

Inventen la fusta

que no podem veure, i un qualsevol

és tan semblant als altres,

que ens preguntem quin sentit tenen

de ser el que nosaltres seriem,

quan ens posseeixen pensaments nòmades, dempeus

a un lloc sense tenir cap lloc on marxar,

que no sigui cap amunt o cap a la profunditat.

Porten acoblats els nostres cors esbossats;

dietaris muts d'això que sentíem,

declaracions fetes

davant el testimoni de roques i núvols: A estima B

per sempre. Una promesa solament

guardada aquí i ara,

en les seves vides, no les nostres, malgrat que la ferida

encara fa mal, en tots els oratges.

David Malouf, Earth Hour (2014). Traducció: Jorge Salavert, 2017.