I tornes a la teua llar a la fi del dia,amb el cor en un punyo la punyada d’una tristessa feixugadibuixada al rostre,i potser et trobes que la casaja no és la casa,que la donaja no és la dona,o que la vida que al matí havies somniatmentre distret et portaves a la boca les torradesamb melmelada d'amarga taronja,t'ha deixat,t'ha abandonat al racód'una època oblidada,i que l'ànima d’alta fidelitat de marca japonesaque t'havies comprat pel teu aniversariha deixat de fer el seu tic-tac,amb què et dormies, tranquilde dilluns a divendres.
© J.Salavert, 2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Your words count - Tus palabras cuentan - Les teues paraules compten