Ressenya: Tyll, de Daniel Kehlmann

 

Daniel Kehlmann, Tyll (Londres: riverrun, 2021). 342 pàgines. Traduït a l'anglès per Ross Benjamin.

Tyll Ulenspiegel (també escrit com Till Eulenspiegel) és un personatge popular molt tradicional de la cultura alemanya i centreeuropea de la Baixa Edat Mitjana (segle XIV). Si la persona com a tal va existir o no serà per sempre un misteri. Kehlmann, novel·lista d’origen austríac/alemany de qui ja vaig ressenyar ja fa gairebé una dècada la traducció a l’anglès de F, construeix una bona (i prou competent) ficció en torn a aquest saltimbanqui, malabarista i bromista medieval. Kehlmann el situa, tanmateix, en els principis del segle XVII, durant la malaurada guerra dels Trenta Anys, un conflicte geopolític dins de l’Imperi Romanogermànic, que es va estendre per terres que avui formen part d’Alemanya, Txèquia i la qual, a més de deixar milions de morts, va involucrar tota una sèrie de regnes, principats i ducats.

Ein kurtzweilig lesen von Dyl Ulenspiegel gebore vß dem land zu Brunßwick : wie er sein leben volbracht hatt ; XCVI seiner geschichten. Edició publicada a Estrasburg l'any 1515. 

L’autor ens presenta Tyll en el primer capítol com un home que és reconegut per la gent, però alhora prou misteriós. En arribar a un poble, convenç els habitants de llençar a l’aire les seves sabates. Ho fan, és clar. Després els diu que son uns borinots, que retroben les sabates, què s’han pensat? Entre homes, dones i jovenalla comença una baralla mentre miren de recuperar sabates que, naturalment, son totes molt paregudes.

La part de la novel·la que més m’ha captivat és la que tracta de la infantesa de Tyll. Kehlmann li dona uns orígens molt humils i alhora tràgics. És el fill d’un moliner, Claus, que a penes guanya prou per posar menjar a la taula totes les nits, però qui té una enorme curiositat intel·lectual per qüestions científiques i filosòfiques. Quan al poble arriben uns jesuïtes caçadors de bruixes, la seva passió per l'alquímia, la nigromància i els grans misteris de la vida significarà la seva mort. Acusat de bruixeria, hi ha un judici absurd, del qual Tyll fuig tan aviat com s’adona que potser, després del seu pare, sigui ell l’acusat de bruixeria.

Apresa la lliçó sobre les desgràcies que l'ortodòxia religiosa pot causar a la gent més innocent i vulnerable, Tyll escapa del poble amb una noia que balla i canta, i tots dos plegats comencen una vida de vagabunderia artística. Viatgen per un continent devastat per la guerra i la pesta, i durant el seu deambular es troben amb gent de tots els tipus: lladres, estafadors, soldats sanguinaris i fins i tot, la reialesa, inclosa la reina Isabel de Bohèmia, la filla del rei James I. Kehlmann aprofita molt bé la connexió de la cort de Londres amb l’èxit i la fama d’un tal Shakespeare per donar un rerefons històric amb referencies als espectacles teatrals de Tyll.

La font dedicada a Tyll Ulenspiegel, obra en bronze de Karlheinz Goedtke a la plaça de l'Ajuntament de Mölln. Fotografia de Hans Weingartz.

La segona i la tercera part del llibre miren de narrar uns mateixos esdeveniments històrics (els de la guerra dels Trenta Anys) adoptant punts de vista diferents, i Tyll desapareix temporalment de la història. Kehlmann sembla molt més interessat en evidenciar la brutalitat ferotge del conflicte bèl·lic, del patiment dels malalts i la fam que el poble passava en aquells temps tan dolents.

El Tyll que crea Kehlmann destaca per la seva capacitat verbal per a l’enginy i la befa, a més de la seva mirada escarnidora de tot el que passa al seu voltant. És un llibre contundent sobre una època de la història europea que no va resoldre els conflictes politicoeconòmics que segles més tard van conduir a dues guerres mundials.

Tyll lo publicó en 2019 en castellano Random House, con traducción de Isabel García Adánez.