Paella

L’altre dia vaig fer paella. Feia gairebé tres anys que no en feia, de paella. La paella, com tothom sap, és el menjar valencià dels diumenges, però a Austràlia sovint el menjat fort del dia es fa a la vesprada, al sopar. Als meus bessons els va agradar molt; fins i tot, recordaven quan van menjar-n’hi a València el nadals de 2010. És clar, em van demanar que torne a fer, de paella. Encara que no li pose conill, ix bona.

Abans feia servir una paella més gran, d’eixes paelles on poden menjar fins a deu persones. Ara faig servir una paelleta més petita, de ferro, què va ser de la meua àvia, i què em vaig portar cap a Austràlia a l’any 1996. Ha plogut, veritat?

Abans necessitàvem la paella gran perquè ens agradava portar-nos paella per dinar al dia següent al treball. D’això ja fa molt de temps. Ara, amb la paelleta més xicoteta mengem prou els quatre. Abans menjàvem cinc, i a la cinquena (la filla major) li agradava menjar-ne, de paella.

Bon profit!

Vergüenza - Shame

La Justicia (foto de Sicherlich)

Hoy es un día que me da vergüenza haber nacido en un país que se llama España. Me da vergüenza que los políticos españoles salgan al extranjero y se codeen con sus homólogos extranjeros, y que vayan diciendo que España es un estado democrático, donde impera el estado de derecho, donde se imparte justicia.

ES MENTIRA.

De manera categórica, tengo muy claro que no quiero que los dos hijos que me quedan crezcan en esa parte del mundo. Es nociva.

Today is a day when I feel ashamed that I was born in a country called Spain. I feel ashamed about Spanish politicians going abroad and rubbing shoulders with their foreign counterparts, and declaring that Spain is a democratic nation, where the rule of law prevails, where justice is done.

IT IS A LIE.

It is categorically clear to me that I do not want the two boys I have left to grow up in that part of the world. It is harmful.