L’altre dia vaig
fer paella. Feia gairebé tres anys que no en feia, de paella. La paella, com
tothom sap, és el menjar valencià dels diumenges, però a Austràlia sovint el menjat fort del dia es fa a la vesprada, al sopar. Als meus bessons els va agradar molt; fins i tot, recordaven
quan van menjar-n’hi a València el nadals de 2010. És clar, em van demanar que
torne a fer, de paella. Encara que no li pose conill, ix bona.
Abans feia servir
una paella més gran, d’eixes paelles on poden menjar fins a deu persones. Ara
faig servir una paelleta més petita, de ferro, què va ser de la meua
àvia, i què em vaig portar cap a Austràlia a l’any 1996. Ha plogut, veritat?
Abans
necessitàvem la paella gran perquè ens agradava portar-nos paella per dinar
al dia següent al treball. D’això ja fa molt de temps. Ara, amb la paelleta més
xicoteta mengem prou els quatre. Abans menjàvem cinc, i a la cinquena (la filla major) li
agradava menjar-ne, de paella.
Bon profit!
Bon profit!
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Your words count - Tus palabras cuentan - Les teues paraules compten