El nou Colós: versió del sonet d'Emma Lazarus

Uno de los más famosos poemas escritos como homenaje a los emigrantes es éste, un soneto de la estadounidense Emma Lazarus. El poema, escrito en 1883, figura en la base de la Estatua de la Libertad en Nueva York. La estatua no fue inicialmente ideada como símbolo de bienvenida a los emigrantes a los EE.UU., sino que era un homenaje al republicanismo internacional.

Sello de la República (Fábrica Nacional de Moneda y Timbre)

Aquesta versió meua en català tracta de aproximar-se'n formalment al sonet.

The New Colossus (Emma Lazarus, 1849–1887) Not like the brazen giant of Greek fame, With conquering limbs astride from land to land; Here at our sea-washed, sunset gates shall stand A mighty woman with a torch, whose flame Is the imprisoned lightning, and her name Mother of Exiles. From her beacon-hand Glows world-wide welcome; her mild eyes command The air-bridged harbor that twin cities frame. "Keep, ancient lands, your storied pomp!" cries she With silent lips. "Give me your tired, your poor, Your huddled masses yearning to breathe free, The wretched refuse of your teeming shore, Send these, the homeless, tempest-tossed to me, I lift my lamp beside the golden door!"

El nou Colós No com aquell gegant de llautó de grega fama, que amb cames victorioses creuava estats; ací quedarà, a les portes de ponent, vora la mar, poderosa dona amb una torxa, la flama de la qual és un llamp empresonat; li diuen Mare dels Exiliats. Des de la seua mà, far de llum, rutila la seva benvinguda per a tots; els seus ulls sotgen la badia que dues ciutats circumden. ‘Oh, terra antiga, queda't la teua èpica, el teu fast!’ ens diu amb el seu silenci. ‘Doneu-me les vostres masses cansades, els pobres, gents arraulides que volen llibertat, escorrialles desgraciades a les vostres platges, envieu-me els que, sense llar, la tempesta ha garfullat: vora aquesta porta daurada la meua llum he alçat!’