La poeta guyanesa
Grace Nichols ha publicat enguany aquesta col·lecció de poemes, un més dins
d’una llarguíssima trajectòria que va iniciar a l’any 1981. Es tracta d’un
llibret amb un títol molt suggeridor (es podria traduir com Passaport per a
viatjar aquí i allà). El llibre es divideix en quatre seccions, amb
temàtiques prou diferenciades.
La primera secció
es titula ‘Rites of Passage’, i inclou poemes sobre la seva infantesa a Guyana,
com ara el primer, ‘If I were to meet’, una bellíssima reflexió de la
experiència vital, i que s’inicia amb aquests versos:
If I were to
meet the ghost
of my
childhood running
with slipping
shoulder-straps
and
half-plaited hair
beside a
brown expanse
of memorising
water
and the
mellow faces of wooden houses
half-hidden
by a weave
of coconut,
mango guenip trees.
I would say this was her childscape
this was
where she was shaped
like first
words formed on slate –
Es tracta d’una evocació de la noieta que ella va ser, reflexionant sobre el lloc on es va criar. Destaca el neologisme ‘childscape’, un deliciós mot creuat, una mena de paisatge memoritzat des de la infància que evoca l’indret tant físic com mental on Nichols va créixer, una ciutat colonial, Georgetown, amb cases de fusta mig ocultes per arbres caribenys, des de les quals podia veure’s l’aigua bruta i marró de l’oceà atlàntic.
En un altre poema d’aquesta primera
secció, ‘Picture my Father’, l’autora ens duu de nou a la seva infància des de
la imatge rememorada del seu pare, mestre d’escola, “treballant/ amb tot el
pertret de l’imperi./ Quaranta fidels anys d’esser mestre – / repartint disciplina,
harmonia, estructura”. Són aquests
poemes de remembrança, d’una vida que només existeix en els records de la
ciutat on va néixer, com ara ‘Georgetown Romance’ o ‘Sweet Fifteeen’, l’edat
quan Nichols va enamorar-se “d’Otis Redding” mentre a classe el mestre, el
senyor Owen, “entreteixia el Tractat de Tordesillas/ amb bromes sobre ell i la
bona senyora Owen/ que sempre trigava una eternitat per vestir-se./ Tant, que
quan finalment baixava les escales/ ell les pujava per haver-se d’afaitar un
altre cop”.
 |
| "Cap altra cosa que fer que cercar refugi/ del caos de la Plaça del Mercat Stabroek/ i de l'or candent del sol a l'hotel Eldorado/ i submergir-se en la frescor/ del Museu de Georgetown" El Mercat Stabroek, a Georgetown. Fotografia de Kevin Gabbert. |
Els poemes de la segona secció es centren en Anglaterra, i particularment en Londres, la metròpoli a la qual va emigrar Nichols fa més de quaranta anys. Hi ha poemes dedicats al té, la beguda “que parla d’una joia/ relaxada i d’un retorn a la teva essència”, i d’altres merament descriptius o evocatius, com ara dos sonets sense rimar intitulats ‘Viewing the Thames’ i ‘In the Shade of a London Plane Tree’. En el primer d’aquests, la ciutat del Tàmesi es descrita amb un “àlbum de fotos”, els records de l’autora, que llavors no podia veure les “mantes abandonades que marcaven/ els grups dels sense sostre”.
És la tercera part del llibre, ‘Back-Homing’,
la que més interès assoleix, segons la meva opinió. Es tracta d’una sèrie de
sonets, també sense rima, en els quals l’autora descriu moments de la seva recent
visita a Georgetown. En el primer, ‘Landing’ [Aterratge], la primera sorpresa:
no res pot esborrar el somriure dels llavis al arribar a casa, “ni tampoc el
funcionari d’immigració/ qui, mentre fulleja el meu passaport britànic,/ em
concedeix exactament els catorze dies d’estància/ que he sol·licitat, en el país
on vaig néixer.”
 |
| La mar amenaça la ciutat, i els dics s'han fet necessaris a Georgetown. Fotografia de Dan Sloan. |
Un altre esbalaïment es duu Nichols quan, en un autobús local, li diu “sorry” al home descamisat assentat al seu costat. ‘Wha yuh sorry fa?’, li contesta. Havia oblidat l’excés de cortesies, els massa ‘sorries’ dels anglesos, “que només aconsegueixen incomodar la teva gent.”
El darrer sonet d’aquesta secció és una
elegia per Georgetown, la ciutat de la seva infantesa, que ara ha “d’acceptar les
noves monstruositats de formigó/ que fa no res han brollat al costat/ de la
teva tènue bellesa de fusta/ les teves artèries bloquejades de canals i carrerons?”
 |
| Carrer principal de Georgetown, en un quadre de Leila Locke. Fotografia d’Indra Khanna. |
La quarta secció porta per títol ‘Interesting Times’, i és un recull de poemes amb temàtiques diverses, uns homenatges a artistes de Guyana i d’altres dedicats a amics, e inclou un mena d’epitafi per a Derek Walcott, el gran autor caribeny.
Si la tasca més important i significativa de la poesia és la de retenir les experiències i els records que ens inspiren certes persones o llocs, Passport to Here and There compleix la seva comesa. Un gran llibret que recomano.
